Hola a tots!
Rere escoltar l’entrevista a Manel Grávalos sobre la senyalística, arribo a la conclusió de que el paper del dissenyador en aquest camp és purament informatiu, a partir del qual es crea un sistema que suggereix una informació la qual l’usuari decideix que fer amb aquesta. És un camp de vessant més científica, que a partir de la capacitat comunicativa que té, ens indica la informació de forma clara i freda.
Una de les temàtiques a destacar a l’entrevista és el plantejament de la necessitat de la senyalética, ja que aquesta realment indica coses que majoritariament podrien ser intuïtives o esbrinades sense que ens siguin informades. D’altra banda, jo opino que és un sistema que agilitza el procés de orientació i que això és una facilitat que no afecta a l’intel·lecte humà i que per tant, no és necessaria però si útil.
Segons el meu punt de mira, els sistemes de senyalització poden indicar la direcció però no haurien de ser sobre-utilitzats ja que si ens informen sobre totes les dades possibles, les senyals més útils deixen de destacar i no sabem diferenciar l’importància i ús d’aquestes.
Per últim, crec que aquestes poden ser utilitzades de forma creativa i poder aportar aquest element orientatiu tot i jugar amb l’usuari, de forma que provoqui que el receptor hagi de pensar de forma diferent.
Que’n opineu vosaltres?
Debat3el Debat: Espais inclusius i senyalística- Berta Contijoch
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Berta!
Molt d’acord amb el que comentes, sobretot amb la frase “Opino que és un sistema que agilitza el procés d’orientació i que això és una facilitat que no afecta a l’intel·lecte humà i que, per tant, no és necessària però sí útil.”
En l’entrevista de Manel Gràvalos ens parla d’això, i és que jo també crec que al final la senyalística és més que res útil i no tan necessària, i més en l’actualitat que la gent disposa de dispositius tecnològics que ajuden a orientar-nos. Pensant en això, també penso que abans pot ser sí que era més una necessitat (encara que també molt útil clar), ja que en altres temps no hi havia cap dispositiu tecnològic que t’ajudes a guiar-te o a saber en quin lloc et trobaves. La part positiva, però, és que ara com tenim a disposició dispositius tecnològics poden sorgir idees del tot innovadores, com el cas que ens comenta Manel Gràvalos sobre la senyalística que va realitzar en un projecte a Roses mitjançant senyals que sols comptaven amb un codi QR. Entenc llavors que la senyalística també pot anar evolucionant de manera paral·lela a la tecnologia i que afegint creativitat, podem arribar a tenir senyals del tot innovadores.
Bon dia Berta i Anna, molt interessants les vostres reflexions al respecte la senyalista i l’entrevista de Manel Gràvalos. Respecte la integració amb la tecnologia a mi se’m plantejen també algunes preguntes:
Com podem garantir que la senyalística sigui accessible per a tothom, incloent persones amb discapacitat o amb dificultats de comprensió lectora?
Com podem integrar la senyalística en l’entorn de manera que sigui respectuosa amb el paisatge i l’arquitectura.
La tecnologia pot jugar un paper essencial i crec que tot just l’estem començant a descobrir. NFC, realitat augmentada, QR, geolocalització… tot un món de possibilitats encara per explorar i integrar en el nostre entorn.
Després d’escoltar la entrevista a Manel Grávalos i tenint com a base el plantejament de les dues preguntes plantejades a l’enunciat, he arribat a la conclusió de que com a dissenyadores cada cop tenim més clar de que la senyalística, tot i que permet gestionar com les persones perceben o gestionen un espai públic etc, a vegades és un pas opcional i cal enfocar la nostre feina en els beneficis socials més importants i hi ha molts sistemes per aconseguir això.
En molts casos, no necessites senyals segurament (resposta que molts no accepten, volen logos i senyalització i projectes llampants. Com ve comenta en Manel a la entrevista, fer veure a l’altre persona que s’està equivocant en el procés d’ús i disseny (gestor/interlocutor), s’està treballant però normalment s’actua amb automatisme i només ens centrem en el fet de que d’un patrimoni extraiem un producte el qual s’ha de vendre i aconseguir que la gent el consumeixi ràpid fins que passi el torn d’aquest i ja hagi oferit un benefici.
Una reflexió que m’ha impactat molt és : El capitalisme podríem dir que utilitza a les persones per generar un rendiment econòmic de la vida, del que hauria de ser una relació normal entre persones amb la natura i la societat.
Dins del grup anomenat societat, s’ha de tindre en compte el fet de delimitar la llibertat individual i implementar l’element educatiu. Sí que és cert que molta gent no sap orientar-se ni llegir un mapa ni interpretar certa informació, ni tampoc observar i treure les seves pròpies conclusions i per això dissenyem projectes de senyalètica però com bé posa d’exemple Grávalos amb el projecte de Roses, amb un simple QR i una experiència més virtual arribes a resultats millors i amb més material a mostrar i complint la mateixa funció o més que posant 10 senyals orientatives.
Hem de tindre clar que l’usuari sap quina decisió pren i perquè s’està prenent en cada moment, i si plantegem la senyalètica amb sistemes més enllà del que estem acostumades fins ara no deixarem de fer bons projectes per al ciutadà.
Que en penseu?