Publicat per 
Lliurament de l'activitat PAC5 …
Publicat per
Lliurament de l'activitat PAC4 …
Publicat per
Lliurament de l'activitat PAC4 …
Debat0el Inici PAC 4 – Aplicació
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Lliurament de l'activitat PAC3 …
Debat0el Debat – reflexió d’un projecte (PAC3)”
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Lliurament de l'activitat PAC3 …
Debat0el PAC 3 – Formalització del sistema
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola a tots! Rere escoltar l’entrevista a Manel Grávalos sobre la senyalística, arribo a la conclusió de que el paper del dissenyador en aquest camp és purament informatiu, a partir del qual es crea un sistema que suggereix una informació la qual l’usuari decideix que fer amb aquesta. És un camp de vessant més científica, que a partir de la capacitat comunicativa que té, ens indica la informació de forma clara i freda. Una de les temàtiques a destacar a…
Hola a tots! Rere escoltar l’entrevista a Manel Grávalos sobre la senyalística, arribo a la conclusió de que el…
Hola a tots!
Rere escoltar l’entrevista a Manel Grávalos sobre la senyalística, arribo a la conclusió de que el paper del dissenyador en aquest camp és purament informatiu, a partir del qual es crea un sistema que suggereix una informació la qual l’usuari decideix que fer amb aquesta. És un camp de vessant més científica, que a partir de la capacitat comunicativa que té, ens indica la informació de forma clara i freda.
Una de les temàtiques a destacar a l’entrevista és el plantejament de la necessitat de la senyalética, ja que aquesta realment indica coses que majoritariament podrien ser intuïtives o esbrinades sense que ens siguin informades. D’altra banda, jo opino que és un sistema que agilitza el procés de orientació i que això és una facilitat que no afecta a l’intel·lecte humà i que per tant, no és necessaria però si útil.
Segons el meu punt de mira, els sistemes de senyalització poden indicar la direcció però no haurien de ser sobre-utilitzats ja que si ens informen sobre totes les dades possibles, les senyals més útils deixen de destacar i no sabem diferenciar l’importància i ús d’aquestes.
Per últim, crec que aquestes poden ser utilitzades de forma creativa i poder aportar aquest element orientatiu tot i jugar amb l’usuari, de forma que provoqui que el receptor hagi de pensar de forma diferent.
Que’n opineu vosaltres?
Debat3el Debat: Espais inclusius i senyalística- Berta Contijoch
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Lliurament de l'activitat PAC1 …
Debat15el PAC1 – Descobrir la senyalística
- Marc Navarro Martínez says:
Senyalar no etiquetar
L’entrevista a Manel Gràvalos ofereix una perspectiva crítica i reflexiva sobre el paper de la senyalització en la nostra societat. Ens convida a repensar la seva funció i a buscar alternatives més creatives i sostenibles que fomentin la llibertat individual, la convivència i l’exploració dels espais.En el món de la senyalització, el paper del dissenyador va molt més enllà de simplement seguir instruccions (Com menciona en l’entrevista al parlar de feines encarregades per entitats públiques). Actua com un agent actiu que reflexiona i planteja els projectes de manera integral. Això vol dir analitzar a fons el context, considerant les necessitats dels usuaris, l’entorn on es col·locarà la senyalització i el seu impacte social i visual. No sols marcant una zona de cara al turista (ell ho relaciona directament amb el capitalisme), sinó donant una funció de guia i acompanyament.
No es limita a solucions estàndard, sinó que busca alternatives innovadores i creatives adaptades a cada projecte (vegi’s el de posar figures de peatons a escala real). Tampoc oblida l’aspecte estètic, integrant la senyalització de forma harmoniosa en l’espai i buscant un impacte visual positiu. Però, sobretot, té una responsabilitat social crucial: assegurar que la senyalització sigui accessible i comprensible per a tothom, respectant la diversitat i promovent la inclusió.
De fet, la senyalització té un potencial que va més enllà de la simple orientació. Pot ser una eina educativa, fomentant la comprensió del patrimoni, la cultura o el medi ambient. També ha de contribuir a la convivència pacífica i respectuosa en els espais públics, i fins i tot, pot generar experiències emocionals positives, despertant la curiositat, la creativitat i el plaer de l’exploració.
Un dels punts negatius de l’entrevista, que potser ha estat perquè ho han mencionat de passada és l’ús de la tecnologia integrada en les senyalitzacions. M’ha fet l’efecte que li semblava bé substituir senyalització per QR, cosa que ens obliga als joves a treure el móvil i ser una potencial distracció o directament desplaça al usuari de edat més avançada i nens que passen a perdre’s part de l’experiència.
Salutacions,
Marc.
- Xavier Vall Boronat says:
Hola Marc!
Entenc el teu comentari sobre la distracció i l’exclusió que poden sorgir en dependre massa de la tecnologia en la senyalització. És important trobar un equilibri entre la conveniència de la tecnologia i l’experiència directa de l’entorn. Podem buscar solucions que integren la tecnologia de manera sostenible i accessible per a tots, sense perdre de vista la importància de la interacció humana i la connexió amb l’entorn físic. A partir d’aquí, la creativitat del dissenyador ha de trobar aquesta solució per no substituir-ho amb un simple codi QR.
- Alba Verdaguer Farell says:
Hola Marc,
Jo personalment també em costa veure com pot funcionar aquest projecte amb codi QR, jo com a usuari no l’utilitzaria i de fet em molestaria. Crec que depenent del projecte podria ser útil però en un entorn natural crec que és complicat ja que personalment penso que és important gaudir de l’entorn, i no haver de tenir la necessitat de treure el mòbil. Crec que és perillosa una senyalització on depenguem encara més del mòbil no només per la bretxa que comentes sinó també per la generació de més dependència. Estem en una societat molt depenent del mòbil i crec que és interessant que com a dissenyadors puguem trobar la manera de donar opcions i possibilitats de gaudir d’espais i moments sense haver d’accedir al mòbil.
- Litzia Alcaraz Bernades says:
Hola Marc,
Trobo cert el teu comentari sobre implantació del codi QR en la senyalització i també els del Xavier i l’Alba, però un altre punt negatiu que no heu pensat és que depenen d’on s’implantés el QR con a senyalització podria ser perillós, perquè hem de recordar que perquè aquests funcionin correctament no senzillament hem de tenir disponible un mòbil amb càmera i lector QR sinó que a més han de tenir accés a internet, una cosa que una persona amb recursos limitats pot ser que no tingui.
En un cas hipotètic en el qual aquests senyals QR es facin servir en esdeveniments a l’aire lliure seria perillós el fet que en algun moment no hi hagués cobertura o a la persona no li funciones l’internet, ja que aquests usuaris es podrien perdre anant pel camí que no és.
- Joan Barceló Fiol says:
Bon dia Marc,
Jo crec que la utilització de codis QR és una opció més a tenir en compte en la senyalística. En la pàgina web de factoriayuguero.com s’extreuen alguns dels seus avantatges i en podem trobar exemples. Alguns d’ells poden ser: la capacitat de modificar o ampliar la informació amb posterioritat, la possibilitat de dissenyar panells informatius més petits, permeten incloure arxius sonors i audiovisuals…
Les noves tecnologies ens aporten noves possibilitats que potser seran d’ajuda a l’hora d’adaptar-se a les necessitats de cada espai. Ens poden permetre oferir una experiència personalitzada a l’usuari i inclús poden ajudar a fer l’experiència més inclusiva. Ara bé com ja s’ha comentat, es pot aconseguir tot el contrari i acabar comportant problemàtiques. A l’hora de dissenyar s’ha de ser crític per decidir la tecnologia que es vol implementar i quin ús es farà d’aquesta.
-
- Xavier Vall Boronat says:
El paper del dissenyador en la senyalística de l’espai
és crucial i a la vegada ha de ser creatiu.
Basant-me en l’entrevista, es pot veure que el dissenyador també ha de desafiar les idees preconcebudes i reconsiderar la manera en què els senyals s’utilitzen i perceben a l’espai públic. A més, el dissenyador ha d’integrar la tecnologia moderna i altres formes d’interacció per millorar la comunicació i l’experiència de l’usuari. En definitiva, el paper del dissenyador en la senyalització de l’espai és assegurar-se que els senyals siguin clares, informatives i eficaces, alhora que s’adaptin als canvis en les necessitats i les expectatives dels usuaris. D’altra banda, el dissenyador ha de treballar conjuntament amb els gestors públics per entendre les necessitats i objectius de la senyalització en un determinat context.En l’entrevista, Manel Grávalos posa de manifest que, tot i que l’orientació és crucial, la senyalització també té com a objectiu assenyalar aspectes rellevants, no només orientar. Això implica que el dissenyador ha de considerar no només l’orientació, sinó també altres factors com la funcionalitat, la comunicació i la integració amb l’entorn per crear una experiència de senyalització completa i efectiva.
Com a opinió personal considero que la senyalització no només és una necessitat pràctica, sinó també una forma d’expressió i comunicació visual que pot enriquir l’experiència de les persones en l’espai públic. Com a dissenyadors, tenim l’oportunitat d’aportar creativitat i innovació en la manera com concebem i implementem els sistemes de senyalització. Per tant, crec que és crucial explorar alternatives més creatives i sostenibles en el disseny de la senyalització, especialment a la llum de la proposta de substituir els panells i senyalització per codis QR plantejada a l’última part de l’entrevista. Com a dissenyadors, tenim l’oportunitat d’imaginar solucions que s’integrin millor a l’entorn i que siguin més respectuoses amb el medi ambient i les necessitats de la comunitat.
- Anael Bergillos Miret says:
Hola Xavier!
Estic totalment d’acord amb tu de la responsabilitat que radica en els dissenyadors a l’hora de dissenyar un projecte de senyalística. Com bé dius, posar el focus en les necessitats de l’usuari, els objectius, el context cultural i l’entorn, són elements crucials a l’hora de plantejar un projecte d’aquest caire.
Em sembla molt encertat dir que com a dissenyadors tenim l’oportunitat, és més jo diria que la responsabilitat, d’aportar creativitat i innovació en aquests sistemes i dotar així d’un caràcter especial a l’espai i enriquir d’aquesta manera l’experiència de l’usuari.
Aquest últim punt em sembla crucial, ja que crec que la senyalística ha de tindre molt en compte el disseny centrat en les persones, creant espais inclusius i agradables per a tothom.
-
- Alba Verdaguer Farell says:
La senyalística de l’espai com comenta Manel Gràvalos una part molt important és la ciència i l’anàlisi de la senyalística, de fet també explica que veia la senyalística com una ciència i es va començar a plantejar i a reflexionar més enllà de termes tècnics a partir dels jocs olímpics, al començar a trencar amb la senyalística d’estètiques conegudes. Crec que el disseny de la senyalística ha canviat molt al llarg de les últimes dècades, on va començar a implementar-se de formes creatives, innovadores i ha arribat al punt actual, on com molt bé comenta Manel Gràvalos que es poden trobar projectes de senyalística on hi ha un abús d’aquest, o que el disseny només busca cridar l’atenció.
Per tant, crec que el paper del dissenyador és essencial en un projecte de senyalística però no només per tenir una estètica integrada, en totes les senyals i per una bona comunicació sinó que una part molt important és la investigació, la recerca i treballar sobre on és necessari posar-hi una senyal i a on no, i com fer-ho d’una manera harmoniosa amb el propi ambient, permetent una fluïdesa absoluta. M’ha agradat molt també com Wayne Hunt planteja la senyalística.
The best environments have a higher percentage of passive wayfinding qualities. These are the intuitive, self‐guiding places that need relatively few directional signs (Hunt citat a Willey, 2015, p.106).
Crec que el dissenyador ha de tenir aquest objectiu, afegir senyals per orientar i informar però d’una forma intuïtiva que permeti fluïdesa en el moviment, per aconseguir això també crec que és molt important tenir en compte el tipus de projecte ja que cada espai té unes necessitats diferents i per tant, mai es pot plantejar un projecte de senyalística de forma autòmat i preestablerta i s’ha de fer un anàlisi profund de l’espai i les seves necessitats.
- Cristina Roca Viñolo says:
Bon dia, companys/es!
El debat que s’està generant és certament interessant i teniu uns molts bons insights. M’agrada pensar també que s’ajunten vàries disciplines, com comentes, Xavier, com el disseny centrat en l’usuari, d’entre d’altres.
Trobo que el dissenyador té el paper d’aportar el seu esperit crític i conceptualització artística a aquesta ciència. Potser pot jugar amb altres mitjans per a aconseguir el mateix resultat o generar contingut de valor més enllà del plafó. Amb això, opino que ha de crear sistemes que no sols guiïn, sinó també eduquin i culturitzin, evitant la mera etiquetació comercial sense ser això una crítica a aquestes altres disciplines per “no assolir la seva comesa”.
Perquè s’entengui millor això mateix, vull comparar la senyalística amb la publicitat. Per què Coca-Cola continua publicitant-se? Probablement, el 96% de la població mundial sabrà què és Coca-Cola. I per què existeixen senyals viaris si hem hagut d’estudiar la normativa, literalment perquè ens permetin circular? Això és coneixement adquirit ja, no? La publicitat té fonamentalment tres funcions: persuadir, òbviament, informar i RECORDAR.
Si beus, augmentes les probabilitats de tenir un accident mortal. És un fet. Però no és un pensament recurrent en el nostre dia a dia. Doncs, McCann, una agència publicitària, amb un únic espot recordatori emotiu per a la DGT, va assolir que baixés la taxa d’accidents mortals en carretera.
Vegem aquest efecte amb un exemple més pràctic i palpable de la disciplina que ens ocupa. Un estudi realitzat a l’Hospital General de Massachusetts va trobar que una millor senyalització va conduir a una disminució del 52% en les consultes al personal per a demanar direccions, la qual cosa va millorar l’eficiència del personal i l’experiència del pacient. Llavors, els senyals no sols dirigeixen sinó que poden influir en el nostre benestar i generar un impacte social positiu?
En resum, el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai va més enllà de simplement proporcionar informació o guiar. És una oportunitat per a influir en la forma en què interactuem amb el nostre entorn, fomentar el sentit de pertinença i millorar la qualitat de vida de les persones.
Què n’opineu? És massa demanar a un simple dissenyador?
Salutacions,
Cristina Roca
- Anna Moya Pueyo says:
Cristina, aprofito la teva posada de manifest per respondre al que comentes:
No, no és massa demanar que un dissenyador tingui en compte aquests aspectes i busqui generar un impacte positiu a través del seu treball. De fet, és una RESPONSABILITAT que hauria de ser intrínseca a la professió del dissenyador, ja que té la capacitat de crear solucions que no només siguin funcionals sinó també enriquidores per a la societat. La senyalística és una eina poderosa que pot contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, influint en la forma en què aquestes interactuen amb l’entorn i, per tant, el dissenyador té un paper clau en aquest procés. - Xavier Vall Boronat says:
Hola Cristina,
Sí, és difícil, però com he comentat en una resposta anterior a una companya, reconec que és un repte complex, però és crucial que el dissenyador abordi la responsabilitat de trobar solucions efectives als problemes d’orientació dels usuaris en qualsevol espai però en aquest cas, encara més en entorns hospitalaris. Una senyalització eficaç no només proporciona informació, sinó que també crea un entorn de benestar i millora l’experiència dels usuaris. En un espai tan complex com un hospital, on els usuaris poden estar sotmesos a situacions estressants o urgents, és essencial que la senyalització no només els guiï, sinó que també els transmeti seguretat i eficiència en el seu desplaçament per l’entorn.
-
- Maria Antonia Grimalt Torres says:
Bon vespre a tots i a totes!
Després d’escoltar l’entrevista de Manel Grávalos extrec el següent.
Avui dia, la societat com bé presenta Grávalos està acostumada a poder consultar qualsevol informació en tot moment i lloc. Això suposa, un empobriment de la llibertat humana per no només pensar sinó també actuar de manera intuïtiva.
Pensant amb el camp de la senyalística, actualment arriba’m en un punt de saturació on ens podem demanar si realment necessita’m els senyals per viure o experimentar els espais.
Personalment, crec que és essencial assolir un equilibri entre proporcionar informació i no saturar l’espai, fent que els senyals siguin clares i efectives sense deixar de banda el que comentàvem anteriorment, fomentant que la societat no perdi la seva paciència i el seu instint de pensar i ubicació només pels senyals.
Pel que fa al dissenyador, crec que té un paper fonamental en la senyalística, estic totalment d’acord amb el pensament de Manel, el qual explica que molts dels dissenyadors comencen a dissenyar a partir d’un plafó, mirant les tipografies, l’estètica, etc. Quan realment el treball del dissenyador hauria de ser molt previ al projecte en si. Hem de ser capaços de qüestionar les decisions que es prenen i de proposar alternatives que prioritzen els beneficis socials i culturals sobre els interessos econòmics o comercials. És fonamental implicar-nos en les discussions i processos de presa de decisions per garantir que la senyalística contribueixi de manera positiva a la vida urbana i patrimonial.
Finalment, donant resposta a les preguntes proposades:
El paper del dissenyador en la senyalística de l’espai és essencial per tal de proporcionar a l’usuari un sistema d’orientació que faciliti la navegació pels espais sense saturar-los.
Personalment, crec que l’orientació és un punt important dintre de la senyalística, però no l’únic. Com hem comentat anteriorment, crec que l’estètica s’ha d’ajustar harmoniosament a l’entorn, la preservació dels elements culturals i l’estímul de la comprensió i implicació dels ciutadans per assegurar que la senyalística tingui un impacte positiu i efectiu.En referència a les contribucions del debat que he anat llegint, estic d’acord amb moltes d’elles, com bé comenta l’última que he pogut llegir de Annia Casals, on comenta que “com a ciutadans que veiem inviable la possibilitat de viure sense aquesta senyalística en certs espais”. Des del meu punt de vista, i tornant a les conclusions extretes anteriorment, crec que avui dia no tenim consciència de com ens afecten no només els senyals, sinó la informació en general. En el meu cas, em sorprèn com molta gent ha deixat de fixar-se per on passa quan visita llocs nous, ja que confia en els senyals o en el Google Maps per orientar-se. Considero que és molt important crear una senyalística que s’adapti a la societat en què vivim, però també que no deixi de banda la facultat de pensar lliurement, el qual ens fa ser conscients del món en què vivim i relacionar-nos amb l’entorn i la societat.
Moltes gràcies.
- Xavier Vall Boronat says:
Hola Maria!
Estic totalment d’acord amb el que has comentat sobre el paper fonamental del dissenyador en el camp de la senyalística, tal com ho assenyala Grávalos sobre els processos de creativitat. És clar que, abans de començar a dissenyar, és essencial realitzar un estudi exhaustiu per entendre les necessitats del client o dels usuaris que utilitzaran la senyalística. Aquest procés d’investigació ens permet endinsar-nos en les necessitats específiques i treure’n conclusions que ens guiaran en la creació de solucions gràfiques efectives. En definitiva, la missió del creatiu és resoldre els problemes que puguin sorgir per a l’usuari.
-
- Joan Barceló Fiol says:
Bon dia a tothom!
Responent a les preguntes proposades…
Manel Gràvalos defensa un paper actiu i reflexiu per als dissenyadors. Cal repensar-s’ho tot des del principi i no donar res per suposat, i estudiar l’entorn per veure com les accions de disseny poden beneficiar la societat. Aquest seria un pas previ abans de pensar en tipografia, colors, estètica…
També reflexiona sobre els límits de la senyalística i suggereix una simplificació que cerca condicionar menys, permetent als usuaris gaudir més de l’espai segons les seves preferències i prendre decisions lliurement.
Aquest enfocament, evitaria que la senyalística es converteixi en un cúmul de senyals, cosa que podria ser contraproduent. Cal preguntar-se si fan nosa els senyals o si són necessaris en cada cas. S’ha d’evitar que la senyalització es converteixi amb un etiquetatge, que també pot cercar un rèdit econòmic, convertint alguns espais en un producte amb finalitats turístiques.
Pensa que cal preguntar-se: qui traurà benefici i com puc ajudar la societat a millorar a partir del projecte.
Un altre aspecte que m’ha semblat interessant en aquesta entrevista és al principi quan explica d’on arrenca el seu interès per la senyalística i l’ubica als Jocs Olímpics de Barcelona. Comentant la transformació dels pictogrames des del disseny simple i universal d’Otl Aicher als jocs olímpics de Munic (1972) i Montreal (1976), fins als canvis introduïts per Josep Maria Trias per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, que van incorporar una gestualitat innovadora. El traçat gestual intervé com un element expressiu, accentuant el moviment en l’activitat que representen. Això ens recorda que els canvis, la innovació i creativitat sempre són possibles.
Rosa Llop en la seva «Introducció a la senyalística» destaca que en tot projecte de disseny és essencial comprendre les necessitats del client. Aquest tipus de projecte, multidisciplinari i complex, requereix coneixements en comunicació visual, arquitectura, urbanisme i s’ha d’adaptar a les característiques específiques de l’espai a senyalitzar.
El dissenyador/a haurà de comunicar informació sobre un lloc als seus usuaris. Aquesta informació es formalitzarà en un conjunt de grafismes i aquests grafismes es mostraran mitjançant objectes que s’ubicaran a l’espai estudiat.
En relació amb l’orientació, Manel Gràvalos fa referència al fet que després de simplificar en la senyalística allò que considera prioritari són les fletxes. Amb això penso que dona més pes a l’orientació, tot i que tampoc crec que el consideri l’únic punt a tenir en consideració, dependrà del cas. També proposa l’ús de codis QR com una alternativa per evitar la saturació d’espais amb massa senyals.
De fet, segons Rosa Llop l’orientació no és l’únic punt a tenir en compte. Depèn del context en què treballem i a allò que donem més importància. Hi ha dos eixos més que també poden tenir un pes important com poden ser la interpretació. Per exemple en el cas dels parcs naturals es pot explicar la seva història, fauna… a partir del sistema de senyalística i la identitat de marca més propi dels espais comercials…
BIBLIOGRAFIA
PÀGINA WEB
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2024). IOC-BATX. Disseny (autoformació IOC). Recursos bàsics: Pictogrames.
https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=3091&chapterid=2341
PÒDCAST
Gràvalos, M. [Manel]. (2024). Radio UOC Magazine: entrevista a Manel Gràvalos, Comunicació i espais públics. [episodi de pòdcast]. Manel_Gravalos_cat. [recurs d’aprenentatge]. FUOC.
RECURS D’APRENENTATGE UOC TEXTUAL
Llop, R. [Rosa]. (2018). Introducció a la senyalística. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
- Anna Moya Pueyo says:
Hola comanyes, en resposta a les dues preguntes en qüestió:
El dissenyador ha de ser capaç de crear sistemes de comunicació visual efectius i funcionals. A més de pensar en l’estètica i la claredat dels senyals, ha de considerar factors com la facilitat de comprensió per part dels usuaris, la coherència amb l’entorn i la capacitat d’adaptació a diferents contextos. També ha de ser conscient dels objectius del projecte i dels impactes socials, culturals i ambientals que pot tenir la senyalització.
Tot i que l’orientació és un aspecte important en el disseny de la senyalística, no és l’únic punt a tenir en compte. És essencial considerar també la funcionalitat dels senyals, la seva integració harmònica amb l’entorn, la seva capacitat d’educar i informar els usuaris, i fins i tot la seva relació amb les noves tecnologies i formes d’interacció.
La senyalística és un element fonamental en la nostra experiència quotidiana en l’entorn urbà, encara que sovint passi desapercebuda. La seva funció va més enllà de simples indicacions d’orientació; pot influir en com percebem els espais, com ens movem per ells i com interactuem amb els altres. Considero important abordar els projectes de senyalística amb una perspectiva holística, tenint en compte els diversos impactes que aquests senyals poden tenir en la vida de les persones i en la configuració de les nostres ciutats. És un camp que ofereix moltes oportunitats per a la creativitat i la innovació, però també porta una gran responsabilitat en assegurar-nos que els senyals que creem siguin efectius, inclusius i respectuosos amb el medi ambient i la comunitat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…
Hola!
Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.
Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.
L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura.
Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.
Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Berta!
Molt d’acord amb el que comentes, sobretot amb la frase “Opino que és un sistema que agilitza el procés d’orientació i que això és una facilitat que no afecta a l’intel·lecte humà i que, per tant, no és necessària però sí útil.”
En l’entrevista de Manel Gràvalos ens parla d’això, i és que jo també crec que al final la senyalística és més que res útil i no tan necessària, i més en l’actualitat que la gent disposa de dispositius tecnològics que ajuden a orientar-nos. Pensant en això, també penso que abans pot ser sí que era més una necessitat (encara que també molt útil clar), ja que en altres temps no hi havia cap dispositiu tecnològic que t’ajudes a guiar-te o a saber en quin lloc et trobaves. La part positiva, però, és que ara com tenim a disposició dispositius tecnològics poden sorgir idees del tot innovadores, com el cas que ens comenta Manel Gràvalos sobre la senyalística que va realitzar en un projecte a Roses mitjançant senyals que sols comptaven amb un codi QR. Entenc llavors que la senyalística també pot anar evolucionant de manera paral·lela a la tecnologia i que afegint creativitat, podem arribar a tenir senyals del tot innovadores.
Bon dia Berta i Anna, molt interessants les vostres reflexions al respecte la senyalista i l’entrevista de Manel Gràvalos. Respecte la integració amb la tecnologia a mi se’m plantejen també algunes preguntes:
Com podem garantir que la senyalística sigui accessible per a tothom, incloent persones amb discapacitat o amb dificultats de comprensió lectora?
Com podem integrar la senyalística en l’entorn de manera que sigui respectuosa amb el paisatge i l’arquitectura.
La tecnologia pot jugar un paper essencial i crec que tot just l’estem començant a descobrir. NFC, realitat augmentada, QR, geolocalització… tot un món de possibilitats encara per explorar i integrar en el nostre entorn.
Després d’escoltar la entrevista a Manel Grávalos i tenint com a base el plantejament de les dues preguntes plantejades a l’enunciat, he arribat a la conclusió de que com a dissenyadores cada cop tenim més clar de que la senyalística, tot i que permet gestionar com les persones perceben o gestionen un espai públic etc, a vegades és un pas opcional i cal enfocar la nostre feina en els beneficis socials més importants i hi ha molts sistemes per aconseguir això.
En molts casos, no necessites senyals segurament (resposta que molts no accepten, volen logos i senyalització i projectes llampants. Com ve comenta en Manel a la entrevista, fer veure a l’altre persona que s’està equivocant en el procés d’ús i disseny (gestor/interlocutor), s’està treballant però normalment s’actua amb automatisme i només ens centrem en el fet de que d’un patrimoni extraiem un producte el qual s’ha de vendre i aconseguir que la gent el consumeixi ràpid fins que passi el torn d’aquest i ja hagi oferit un benefici.
Una reflexió que m’ha impactat molt és : El capitalisme podríem dir que utilitza a les persones per generar un rendiment econòmic de la vida, del que hauria de ser una relació normal entre persones amb la natura i la societat.
Dins del grup anomenat societat, s’ha de tindre en compte el fet de delimitar la llibertat individual i implementar l’element educatiu. Sí que és cert que molta gent no sap orientar-se ni llegir un mapa ni interpretar certa informació, ni tampoc observar i treure les seves pròpies conclusions i per això dissenyem projectes de senyalètica però com bé posa d’exemple Grávalos amb el projecte de Roses, amb un simple QR i una experiència més virtual arribes a resultats millors i amb més material a mostrar i complint la mateixa funció o més que posant 10 senyals orientatives.
Hem de tindre clar que l’usuari sap quina decisió pren i perquè s’està prenent en cada moment, i si plantegem la senyalètica amb sistemes més enllà del que estem acostumades fins ara no deixarem de fer bons projectes per al ciutadà.
Que en penseu?